Gotetes de Rosada

Fins a 1839, Hostafrancs formava part del municipi de Sta. Maria de Sants. Situat a prop del medieval Coll dels Inforcats, la zona era un lloc d'encreuament de camins. A mitjans del segle XIV es va erigir una creu coberta per un templet, nom "creu coberta" que perdura des de l'edat Mitjana fins als nostres dies.

D'altre cantó, el nom d'Hostafrancs es diu que és a causa del fet que un veí d'Hostafrancs de Sió (Segarra), Joan Corrades i Bosch, va aixecar un hostal pels viatgers que quan arribaven a Barcelona trobaven la muralla tancada. A poc a poc, al voltant del negoci es van anar agrupant d'altres negocis.

A principis del s. XX Hostafrancs ja tenia a prop de 16.500 habitants, ja annexionada com un barri més de Barcelona.

L'Antiga Tinença d'Alcaldia d'Hostafrancs (actual ajuntament de Barcelona corresponent al districte de Sants) fou construïda per Jaume Gustà i Bondia, i posteriorment acabada per Ubald Iranzo i Eiras. L'edifici és majoritàriament modernista destacant sobre tot els vitralls obra de Francesc Labarta i Planas (qui sovint col·laboraba amb Lluís Domènech i Montaner, i col·laborà amb el pseudònim de LATA en el setmanari humorístic Papitu) i confeccionats per la casa Rigalt i Granell. Els vitralls de la Sala de Plens són quatre conjunts dedicats a Barcelona com a matrona, a l'Agricultura, a la Indústria i al Comerç.

La forja és obra de Joan Vallhonrat Marcet (1875-1937)

L'edifici es va començar quan Hostafrancs era un municipi independent, però va ser acabat després de 1897 quan va ser annexionat a la ciutat de Barcelona. És per això que l'escut de Barcelona forma part tant de la decoració interior i exterior de l'edifici.

Declarat Bé Cultural d'Interès Local